Una ganivetada per una entrada, a la plaça de Catalunya (1891)

(La Dinastia 21 de juliol de 1891, BNE.)

Abans de tancar l'edició del 21 de juliol de 1891, el diari conservador La Dinastía ens informa en una breu nota de la baralla de dos revenedors d'entrades de teatre que acaba amb un d'ells ferit greument a causa de la ganivetada que li propina el seu oponent.

No és gens estranya la presència de revenedors d'entrades de teatre a la plaça de Catalunya durant els anys 70, 80 i principis dels 90 del segle XIX, ja que en aquells moments aquest espai urbà, un xic deixat i sense planificació, compta amb la concentració més nombrosa de teatres i llocs d'espectacles molt diversos -des de circ a barraques de fira passant per un "tio vivo"-. Una vegada oberta l'Avinguda del Paral·lel als inicis dels noranta, combinada amb la voluntat del poder municipal d'alliberar el sòl de la plaça per enjardinar-la i monumentalitzar-la, la concentració del lleure es traslladarà de la plaça Catalunya al Paral·lel, que veurà créixer com bolets les barraques de fusta.

A finals dels anys 60,  obren dos teatres en dos extrems de la plaça: el breu Talia, que comença com un ball -amb gosadies com el Can-Can-, situat a tocar de La Rambla banda Besòs, i el longeu Salón de Novedades, al Passeig de Gràcia amb Ronda de Sant Pere, que a mitjan anys 80 es trasllada al carrer Casp amb l'actual nom de Teatro Novedades. A mitjans dels anys 70, molt a la vora del Novedades, de fet s'havia de passar pel seu jardí per accedir-hi, un nou Teatre Tívoli
 
Filla de Gil Vicente Alegria, propietari del Circ Eqüestre Alegría 1880-90 (Esplugas, ANC)
A la dècada dels 70, s'inauguren dos locals d'espectacles dins la mateixa plaça. L'any 1876, als jardins de la Casa Gibert, a la zona muntanya Besòs, comença a funcionar durant gairebé una dècada el Teatro del Buen Retiro. Tres anys més tard, al cantó mar Besòs i amb un permís per pocs mesos, el Circ Eqüestre Alegria va sobreviure 16 anys amb un èxit esclatant per la qualitat dels seus espectacles.
Plaça de Catalunya, 1888-90

Durant la dècada següent s'obren tres teatres de dedicats sobretot a la sarsuela, gènere que feia forrolla en la Barcelona d'aquell moment, a la banda Llobregat, que en aquells moments és l'inici de la Rambla de Catalunya. Un tindrà una vida longeva, que s'estendrà fins a finals dels anys 20 del segle XX amb diversos canvis de nom -Teatre Ribas, Teatre Catalunya i finalment amb el que coneixerà més èxits i fama, Teatre Eldorado-, situat al xamfrà amb Bergara, on avui hi ha el BBVA. També va funcionar com a cinema i hi va triomfar Raquel Meller. Els altres dos teatres, un enfront de l'altre, tot i que no van coincidir històricament, van ser molt efímers. El Teatro Massini, s'inaugurà el 1881, als jardins de la casa Gibert banda Llobregat, però en ser de fusta fou víctima d'un incendi l'any següent, que els destruí completament. Just enfront, però set anys més tard, el 1889, obrí les portes, al xamfrà Ronda Universitat- Rambla de Catalunya muntanya llobregat el Teatro Nuevo Retiro -no el confongueu amb el Teatro del Buen Retiro-, que, a partir de l'any següent fins a la seva desaparició el 1892, alternarà amb el nom de Teatro Gayarre. Recordeu que el món de la lírica, especialment entre una part dels aficionats, tendeix a vegades al hooliganisme i en aquell època la rivalitat era Massini vs Gayarre, com anys després serà Lázaro vs Fleta o més tard Callas vs Tebaldi.
Barcelona el 1890, amb els teatres marcats amb un cercle vermell (Institut Cartogràfic de Catalunya)

Abans d'arribar a la decadència teatral dels 90, va tenir lloc l'Exposició del 1888. Així com en altres indrets de la ciutat, va suposar un canvi substancial, no és el cas de la Plaça Catalunya, que es va limitar a arranjar una mica l'arbrat i a col·locar un brollador davant del Circ Eqüestre Alegría i el curiós arc cascada "mirador de les paperines". Potser l'element més destacat fou el Panorama Waterloo, un edifici cilíndric de grans dimensions, dins de les parets del qual s'estenia un llarg llenç de 120 metres que reproduïa aquesta batalla. Avui el MNAC guarda tres fragments d'aquesta pintura. Aquest costós espectacle fou desmuntat a mitjan 1890..
Cartell publicitari de l'actuació de Raquel Meller a Eldorado, que també funcionava com a cinema 1924 (Brangulí, ANC)

Arribem a la meitat de l'última dècada de segle XIX i s'han apagat tots els focus menys el del Teatre Eldorado. El 1902, quan la Plaça ha quedat lliure d'edificis i rep el primer enjardinament en forma de X, el centre de la diversió popular ja s'ha desplaçat totalment al Paral·lel i ja no tornarà a la Plaça de Catalunya, escenari de molta violència al segle XX però mai més per una disputa entre revenedors.d'entrades de teatre.


Bibliografia 
La Dinastia 21 de juliol de 1891, BNE
Permanyer, Lluís, Biografia de la Plaça de Catalunya.
Viquipèdia: Teatre Tívoli

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dada corrupta (IX): Antic portal de Portaferrissa

Dada corrupta (IV): Confiteries Guillermo Llibre vs Llibre i Serra

Dada corrupta (II) La Farmàcia Gibert de Gaudí al carrer Canuda