dimarts, 29 de juliol de 2014

De la Bonaplata a la Maquinista Terrestre i Marítima (1835-1861)

1856 Baluard de Tallers enderrocat (Franck, BNF)
La vinculació entre la fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia i la Maquinista Terrestre i Marítima s'explica quan recordem sengles moments històrics que acostumem a oblidar: d'una banda, la vida de la Bonaplata després del famós incendi de 1835, de què aconseguí en part reviscolar, i, de l'altra, els orígens de la Maquinista, el període entre la fundació de la companyia (1855) i el seu trasllat a la nova factoria de la Barceloneta (1861).

El taller metal·lúrgic Valentin Esparó y Consocios serà l'empresa pont entre ambdues, que, no sense esforç i no poca lluita, revitalitza la Bonaplata. 

1861 Perspectiva de la Maquinista des del campanar de Santa Maria del Pi
A tot arreu on consultes sembla que la fàbrica Bonaplata quedà destruïda completament pel foc de les bullangues de 1835 i que Josep Bonaplata va intentar cobrar debades una indemnització de l'Estat. En realitat, si bé la indústria tèxtil no va ressorgir, el taller mecànic i la foneria van posar-se en funcionament de seguida, però la companyia estava tocada de mort per les disputes entre els Bonaplata i la resta de socis. El conflicte va dirimir-se el 1838 quan un dels socis, Valentí Esparó, va comprar l'empresa. L'any 1855 Valentín Esparó y Consocios s'associà amb una altra factoria del sector (Tous, Ascacíbar y Compañía, situada al desamortitzat convent de Sant Agustí Nou, al carrer Sant Pau, 28) i fundaren la històrica Maquinista Terrestre y Marítima. L'any 1857, El consultor: la nueva guía de Barcelona ens informa de les tres seus de la Maquinista: la de Tallers, 72 (antiga Bonaplata (1831-8) i Valentin Esparó y Consocios (1838-1955)), la de Sant Pau, 28 (antiga Tous, Ascacíbar y Compañía) i la de Sant Ferran, a la Barceloneta, a la qual es concentraria tota la producció a partir de 1861. Els terrenys de la "Casa de Banys" de la Barceloneta pertanyien a la Casa de la Caritat. Valentí Esparó des de 1852 tenia subestablerts dos trossos d'aquests terrenys, que va aportar en el moment de constitució de la Maquinista Terrestre i Marítima, on va començar a construir la fàbrica del Carrer Sant Ferran. La Maquinista adquirí la resta del terreny que quedava l'any 1860. L'any següent, hi traslladaria tota la producció.
Primers anys de la factoria de la Barceloneta

En alguns documents de l'època, com ara la Guía de forasteros en Barcelona (1842),  domicilien la fàbrica Esparó al carrer Seminari, ja que a partir del carrer Valldonzella, el carrer Tallers s'anomena Seminari, com es veu en el plànol de 1840. S'ha de tenir en compte que la fàbrica es trobava davant de l'Hospital Militar -avui plaça Castella-, el qual s'emplaçà en un convent, el dels pares Paüls, que havia estat un seminari.
 
1840 Plànol de situació del carrer Seminari (Institut Cartogràfic de Catalunya)

El 31 de gener de 1861 la companyia anuncià la venda de la factoria del carrer Tallers, però no trobà compradors, temerosos de les reformes urbanes que podrien perjudicar-los. El novembre del mateix any, traslladaven les oficines del carrer Sant Pau a la Barceloneta. El desembre de 1861, la Junta de Govern de "La Maquinista" decideí enderrocar les fàbriques de Sant Pau i Tallers i vendre els terrenys per parcel·les. En el cas de Tallers, gràcies a la parcel·lació, es podrien construir 24 cases: 6 al carrer Tallers, 6 al costat de la muralla i les dotze restants, 6 a cada costat del nou carrer transversal que havia de travessar-los. Però ni així aconseguien vendre els terrenys. No fou fins l'agost de 1870 que l'americano basc Agustín Goytisolo Lezarzaburu (1812-1886) -besavi dels literats José Agustín, Juan i Luis Goytisolo-  adquirí  tots els terrenys (103.358 pams quadrats) per 53.160 duros. Deu anys després, però aquest solar encara estava sense edificar. En canvi, 6 anys després, el 1886, en l'inventari post mortem d'Agustín Goytisolo ja apareixien com a fincas en las calles Pelayo, Gravina y Tallers"

Tenim la sort de conservar aquesta força bona imatge de la fàbrica del carrer Tallers en la fotografia de l'enderroc del baluard de Tallers que encapçala aquest article.


Bibliografia


dijous, 24 de juliol de 2014

Accident d'aviació a Les Rambles (1934)


Aspecte de l'avió sinistrat (Carlos Pérez de Rozas, AFB)

El dissabte 29 de setembre de 1934, a les 14:30, surt de l'aeròdrom militar de La Volateria d'El Prat l'esquadró Breguet número 3, comandat pel tinent del Val. Els cinc avions que el formen volen retre un últim homenatge al seu company, el tinent Eduardo Delias, mort en unes maniobres a León, acompanyant des de l'aire el seguici que s'havia de desplaçar des de l'Hospital Militar, al carrer Tallers, fins al cementiri.

Bruguet XIX, tipus d'avió accidentat
Per fer temps, l'esquadró anava fent passades per sobre de la ciutat. Pocs minuts abans de les 15:45, a la Rambla de Canaletes, el Breguet XIX pilotat pel sots-tinent Rufino Núñez Machado -35 anys, casat i domiciliat al carrer Villarroel, 79- se separa de la formació. Té problemes amb el motor del seu avió i està perdent altura. Vol evitar xocar contra les Rambles; és dissabte a la tarda i estan a curull de gent. La seva intenció i la del seu mecànic i copilot, el caporal Adolfo Madariaga de la Viña -35 anys, casat, pare d'una nena de 3 anys i domiciliat al carrer Aribau 45, principal, primera-, és dirigir-se al port i allà intentar remuntar el vol o bé caure a l'aigua per evitar mals majors.
 
Noticia de l'accident a La Veu de Catalunya
L'aparell segueix perdent alçada i ja toca les copes dels plàtans. Les floristes, atemorides, fugen de les parades. Els ocupants del Breguet XIX fan tota mena de senyals als vianants -fins i tot fent servir el so dels trets de la seva pistola- perquè surtin del pas.
Part davantera de l'avió completament destruïda (Gabriel Casas, ANC)

Arribats a aquest punt, la intenció dels pilots és aterrar a la més ampla Rambla de Santa Mònica. Ho haurien aconseguit, sinó haguessin topat contra una antena del Principal Palace -actual Teatre Principal-, que els ha fet variar la trajectòria, ara inevitablement cap a les branques dels plàtans. Abans de topar contra el terra, a l'alçada de l'església de Sant Josep i Santa Mònica -actualment la Parròquia de Santa Mònica-, l'aparell fa una volta de campana i queda amb les rodes mirant el cel. Immediatament; comença a incendiar-se les ales i part de la cabina. El foc amenaça el motor. 


El sots-tinent Rufino Núñez ferit a l'hospital militar (Carlos Pérez de Rozas, AFB)

El caporal Adolfo Madariaga ferit a l'hospital militar (Carlos Pérez de Rozas, AFB)

Mentrestant, molt vianants socorren  els aviadors, que són conduïts en taxi al dispensari de l'Ajuntament -el caporal Madariaga- i al del carrer Barbarà -el sots-tinent Núñez-, on són atesos en primera instància, de sengles ferides de pronòstic greu, per ser traslladats tots dos a l'Hospital Militar. El caporal Madariaga s'endú la pitjor part; l'atenen els facultatius de guàrdia,  Llobera i Cuenca, d'una profunda ferida a l'ull dret, ferides als genolls, commoció cerebral i visceral i probable fractura vertebral. Els sots-tinent Rufino Núñez, atès pel facultatiu de guàrdia Carulla, presenta una extensa ferida al cap, al llavi inferior i a les cames i commoció cerebral. En el dispensari entrà en estat de xoc el vianant, Carles Tallada i Descallat, de 35 anys i empleat a la Caixa d'Estalvis, qui rebé l'impacte de l'ala de l'avió al coll. per sort per  ell la poca velocitat que en aquell moment duia l'aparell evita una lesió més greu o fins i tot mortal, però l'espant no li treu ningú.
 
L'accident suscità la curiositat de bona part dels moltíssims passejants d'una Rambla curulla de gent, com és habitual en un dissabte a la tarda (Bert i Claret, ANC)

De seguida es presenten al lloc dels fets, els bombers, que aconsegueixen sufocar l'incendi, els diferents cossos de policia -guàrdia urbana, guàrdia d'assalt, guàrdia civil i mossos d'esquadra-, que acordonen la zona, atapeïda de curiosos, i una secció d'aviació militar, que s'enduen amb dos camions les restes de l'aparell sinistrat.
 
Abatiment de l'avió tripulat pel capità Lecea i sergent Rufino Núñez durant el desembarcament d'Alhucemas (La Voz, 9/9/1925)

Aquest no era el primer accident que patia Rufino Núñez Machado. El 1925, durant el desembarcament d'Alhucemas, l'avió que copilotava fou abatut, i el 1927 els diaris informen que Rufino Núñez Mellado -penso que es tracta de la mateixa persona, amb el segon cognom mal escrit- pateix un accident a la localitat madrilenya de Villaviciosa de Odón, molt a prop de l'aeroport de Cuatro Vientos, de què va sortir miraculosament il·lès. 
La Vanguardia informa d'un accident a Madrid del malanomenat Rufino Núñez Mellado, l'any 1927
El sots-tinent Rufino Núñez Machado mor els primers dies de la Guerra Civil, concretament el 25 de juliol de 1936, possiblement a Madrid.

Si voleu veure més fotografies de l'accident cliqueu aquí.


Bibliografia


Mundo Gráfico. 03/10/1934
Permanyer, Lluís "El avión que cayó en la Rambla" a La Vanguardia 11/01/2004. 
La Publicitat. 30/09/1934
La Vanguardia. 31/07/1927 i 30/09/1934
La Veu de Catalunya. 30/09/1934
La Voz. 09/09/1925 

dimecres, 16 de juliol de 2014

Xalet de Mallorca, 220 (1898-1978)

Agraïments a Emilio Fernández

Abans de 1905 (Màrius Aguirre Serrat-Calvó, AFCEC)

Aspecte el 1911 (autor desconegut, Hojas Selectas. 1912, BNE)

Aparentment no podríem qualificar aquest edifici, del qual no disposem de cap altra foto fins al moment, de joia arquitectònica,  però darrera d'aquesta modèstia estètica s'amaga una història com a mínim interessant pel nombre d'ocupants que es van anar succeint, des de l'editorial Salvat (1898/1903- 1916), la distribuïdora Anónima Álvarez (1918-21) de productes farmacèutics, un empresa d'articles de calçat (1922), que ben bé podria ser la mateixa Anónima Alvarez, la Societat Hack (1923), la Metro Goldwyn Mayer Iberica S.A. (1927-34), filial espanyola de la MGM, la Hispano American-Universal Films Española, S. A,  distribuïdora espanyola de la Universal, (1935-1967) i l'empresa de lloguers d'automòbils Auto-Libre (1974-7). 
Any 1933 (Cartoteca de Catalunya)


El primer inquilí que he trobat segur d'aquest xalet és l'editorial Salvat y Compañía el 1903, però amb molta seguretat ja s'hi emplaçava des de 1898 amb la seva raó social anterior -Salvat e Hijo (1898-1901)-, però amb el número 294 del mateix carrer Mallorca, perquè en una pàgina de la revista Hojas Selectas de 1904 hi diu: "De venta en la administración de Barcelona (calle de Mallorca, 294, chaflán Balmes)", tot i que més avall afegeix: "Pídanse en la Administración (Barcelona, calle de Mallorca, 220)"
Logo d'Apel·les Mestres amb l'antiga numeració
A finals del 1903, la Gran Via i altres carrers de l'Eixample canvien la numeració i de ben segur que el carrer Mallorca no n'és cap excepció. La de Salvat e Hijo apareix en altres llocs com a Mallorca 294.
Manuel Salvat (1900), possiblement en el despatx de l'editorial
Sigui com sigui, sembla clar que aquesta editorial tenia predilecció per al carrer Mallorca, puix que l'any 1916 es trasllada a l'actual i més coneguda seu modernista del carrer Mallorca, 45-9, dissenyada pel mateix propietari de l'empresa i arquitecte Pau Salvat i Espasa.

La societat "Anónima Álvarez" es va constituir l'any 1914 amb un valor de 60.000 pessetes; sembla que negoci no va anar gaire bé, puix que el 1917 el valor havia baixat a 10.000 pesetes. Potser aquesta decadència expliqui el canvi de domicili de Balmes, 47 a Mallorca 220 i també la baixada en la freqüència d'anuncis a la premsa conseqüència d'aquest trasllat. Aquesta empresa es dedicava a l'exportació i distribució de productes químics i farmacèutics, entre els quals excel·lia el raticida La Grosboisine , canoes motoritzades d'acer de la Michigan Steel Co., de xampany Cossé i de sabates. Aquesta empresa la troben al xalet el 1918 i amb aquest nom fins el 1921, tot i que l'any 1922 troben un anunci de demanda de venedors per a una empresa d'articles de calçat que ben podria ser aquesta. 
Notícia del robatori a La Vanguardia del 21 d'agost de 1921

L'any següent ens trobem davant d'un dels dos actes delictius de què es va fer ressò al premsa de l'època; en aquest cas es tracta d'un robatori de productes farmacèutics, concretament drogues,  a la societat Hack, que deuria comprar o ser traspassat per l'Anònima Álvarez..
Noticia de l'homicidi a La Vanguardia del 27 de setembre de 1928

El següent delicte ja es va produir quan era la seu espanyola de la Metro Goldwyn Meyer. En aquest cas es tractà d'un homicidi per imprudència, en què dos nois per jugar van trobar a dins una pistola i un li va disparar a l'altre i li va causar la mort hores després.

Raticida que distribuia "Anónima Álvarez"

Entre els anys 20 i els 30 les majors americanes van començar a desembarcar a Espanya fent servir una empresa filial espanyola per la distribució i més tard doblatge de pel·lícules. La primera de totes fou la Universal que creà la seva filial a Barcelona l'any 1922 sota el nom Hispano American Films, S. A. al carrer València, 233. Allà es va mantenir fins que l'any 1935 es traslladà al carrer Mallorca 220, on havia estat la seu de la filial de la Metro -la Metro Goldwyn Mayer Iberica S.A, creada el 1928, però operativa des del 1925- , fins que aquesta es va traslladar en un moderníssim edifici dissenyat per Nicolau Rubió i Tudurí al número 201 del mateix carrer Mallorca, l'any 1934.

Acció d'Universal Films Española S.A. de 1967


La Hispano American Films, S. A., després de la guerra anomenada Universal Films Española, S. A., és l'inquilí més longeu de tots els que van passar per l'immoble, perquè la seva estada es va estendre com a mínim fins el 1967 i com a màxim fins el 1974, quan ja trobem un altre hoste fins, que serà l'últim: una empresa de lloguer de cotxes, anomenada Auto-Libre.
Promoció de pisos d'IBUSA de l'any 1977 entre els quals es troba l'actual.

Finalment, al 1977-8, immobiliària IBUSA construeix l'edifici d'oficines que ha durant fins els nostres dies.
Actual edifici a Balmes 89-93



Bibliografia



La Vanguardia

León Aguinaga, Pablo: Sospechosos habituales. El cine norteamericano, Estados Unidos y la España franquista, 1939-1960, CSIC, 2010

Revista ilustrada de banca, ferrocarriles, industria y seguros. 25/1/1915, pàgina 15. i 10/3/1918, pàgina 3

Cases amb barret

M'han informat sobre una web sobre remuntes que es diu Cases amb Barret..Li he donat una ullada i és molt interessant perquè n'han fotografiat un bon grapat..


diumenge, 6 de juliol de 2014

Gran Via de les remuntes

La Gran Via està plena d'edificis remuntats, però el bosc de plataners en dificulta la visió, per sort per a  l'espectador sensible i per desgràcia per als que volem fotografiar-les.

Trobem remuntes monumentals als xamfrans.
Gran Via, 523

Trobem remuntes horribles d'una en una.

Gran Via, 554
Gran Via, 521
O encara més horribles.
 Trobem remuntes de dues en dues
Gran Via, 539-41

Gran Via 548-50

I fins i tot remuntes de quatre en quatre!!!!
Gran Via, 527-33



dimecres, 2 de juliol de 2014

""Caçadors de remuntes", nou grup de Facebook

Considero que la millor manera d'investigar és en grup, en l'intercanvi generós d'idees, he creat un grup al facebook sobre el tema que em cou últimament i no és altre que el de les remuntes. El nou grup s'anomena "Caçadors de remuntes", nom suggerit per la barcelòfila Magda Mateu, i al qual esteu tots els amics, coneguts i saludats esteu convidadíssims.

Còrsega-Rambla de Catalunya o el paradís de la remunta

Arribats a aquest punt, pensareu que la meva aversió cap a les remuntes ha esdevingut una mania persecutòria. Passats uns dies de passejar-me per la Rambla de Catalunya i sotjar de tant en tant els cims dels edificis on topava amb actes de vandalisme arquitectònic continus a la pristina bellesa de l'original, vaig tornar. a l'escenari del crim amb l'ànim masoquista de descobrir més atemptats estètics.En poca estona els meus desitjos es van fer realitat: vaig trobar-me amb el que he batejat com a: "el paradís de la remunta".
Remunta de l'edifici de  Rambla de Catalunya 121

L'aperitiu ja me'l l'havia menjat una mica abans, a la Rambla 121, en una d'aquelles remuntes en què el trencament amb la façana original és total, però en arribar al xamfra amb Còrsega mar/Llobregat em va tocar la grossa.
"El paradís de la remunta"

Tenia davant meu un recorregut històric per la remunta. En l'edifici de la dreta, al capdamunt, una porciolesca remunta sobresurt, com un gra purulent, de la façana en direcció al carrer. A l'altre cantó, un edifici de nova construcció i de gust més que discutible acaba remuntant -no sobre ell mateix perquè és nou sinó- sobre l'habitatge contigu del xamfrà, rematat ensems per una remunta de disseny, però al cap i a la fi una remunta, perquè encara que ens la vulguin passar pel sedàs del disseny: una remunta sempre serà una remunta.
Detall de la remunta moderna sobre l'edifici contigu

dimarts, 1 de juliol de 2014

4 passes i 6 remuntes

Rambla de Catalunya 77

Rambla de Catalunya, 67
Quan ens apropem a l'estiu i el sol comença a escalfar més del compte, m'agrada refugiar-me en l'ombrívola Rambla de Catalunya. A més, com que és relativament poc transitada per turistes i indígenes, si ho comparem amb el veí Passeig de Gràcia, puc entretenir-me mirant els edificis o fins i tot fotografiar-los, sense el risc de rebre cops.o de quedar-me sense cartera.

Fa uns dies, en sortir de la feina, vaig dedicar-me a aquest plaent esport. 
Rambla de Catalunya, 61

















Quan vaig arribar al carrer Aragó, vaig alçar la vista i -oh horror!- vaig començar a veure despropòsits en forma de remuntes. 

Aragó, 249


Vaig resistir aquesta demoníaca visió només un illa, però quan vaig aturar-me al carrer València l'objectiu de la càmera ja havia fotografiat ni més ni menys que sis remuntes!!!

Rambla de Catalunya, 60

El fantasma de José María de Porcioles ens persegueix... 

Rambla de Catalunya, 68