dissabte, 3 de gener de 2015

Dada corrupta (III): carrer Llança

Menció especial per a Fran J.García
Dada corrupta: carrer Llançà
Dada correcta: carrer Llança
(Transports Metropolitants de Barcelona)

L'any 1863, l'Ajuntament de Barcelona encarregà a Víctor Balaguer la tasca de posar noms als carrers de la quadrícula de l'Eixample. Figura clau de la Renaixença, com a literat, polític liberal i divulgador de la història de Catalunya, Víctor Balaguer aplicà en aquesta tasca les seves idees, totalment emmarcades en la historiografia romàntica catalana. Els carrers de la Barcelona de l'Eixample esdevingueren una lliçó succinta d'història de Catalunya, especialment del període més estimat pels romàntics -l'Edat Mitjana, moment de creació de la nació, de llibertat nacional i de màximes glòries imperials-. Així, trobem institucions d'autogovern (Les Corts, Diputació, Consell de Cent..), territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya...) i sobretot personatges històrics (Roger de Flor, Muntaner, Casanova, Vilamari...).
Fragment corresponent al carrer Llança a Víctor Balaguer, Las Calles de Barcelona, 1866

Un d'aquests personatges històrics de l'expansió catalana pel mediterrani que reivindica Balaguer reservant el nom d'un dels carres de l'Eixample és el mariner i diplomàtic del segle XIII d'origen itàlic, com el seu cèlebèrrim cunyat Roger de Llúria, Corrado di Lancia, catalanitzat com a Conrad de Llança.


Per tant, el carrer Llança no té cap relació amb la població de la costa empordanesa de Llançà. Com que l'antropònim Llança és pla i acaba en vocal no porta accent a l'última vocal com el topònim.
Esquema elaborat a partir del plànol d'Ildefons Cerdà de 1859 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

Segons Victor Balaguer, el carrer Llança havia d'anar des de Rosselló fins a Floridablanca, tal com ho havia previst Ildefons Cerdà. Avui, però, aquest carrer s'ha escurçat, ja que, per la banda de muntanya, a partir de l'Avinguda de Roma s'anomena Nicaragua i, per la banda de mar, el tram entre Sepúlveda i Floridablanca simplement no existeix.


Bibliografia

Balaguer, Víctor, Las Calles de Barcelona, 1866.

Cerdà, Ildefons, Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona: proyecto de reforma y ensanche, 1859. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Guillamet, Jaume "La calle del almirante Llança" a El País, 17/11/2005.