dimecres, 27 de maig de 2015

Simulacre d'incendi a la casa Rosich (1902), darrer edifici al mig de la plaça de Catalunya



La casa está tomada de fotografía, y el conjunto es de una exactitud insuperable, que cuantos presenciaron el terrible incendio confirmarán, y que desde luego garantizo a fuer de veraz” paraules de Rafael Mainar Lahuerta a Alrededor del Mundo de 17 d’octubre de 1902 (Biblioteca Nacional de España)

Ildefons Cerdà no va preveure inicialment -el 1865 canvia de pensament- cap plaça a continuació de la Rambla de Canaletes, sinó dues de les moltes mansanes de l'Eixample, concretament la número 39 i la 40. La mansana 39 no fou una qualsevol, ja que s'hi va bastir la primera edificació de l'eixample: la casa Gibert, acabada l'any 1861. Pocs anys després, entre 1866 i 1867, Josep Rosich, amb el recolzament del govern civil, però amb l'oposició de l'Ajuntament, aconsegueix el permís per edificar a la mansana 40.
Fotografia a partir de la qual jo crec que es crea l'anterior gravat (La Esquella de la Torratxa, 10 d'octubre de 1902, Biblioteca de Catalunya)

En aquells moments, la plaça de Catalunya no tenia numeració pròpia; el passeig de Gràcia arrencava del carrer Fontanella. Així, la casa Rosich era el número 3 del passeig de Gràcia. La banda de darrere donava a la plaça de Catalunya, la perspectiva més habitual a les fotografies i als dibuixos que se'n conserven.

Quan el 1902 es decideix enjardinar la plaça en forma d'aspa de cara a les festes de la Mercè d'aquell any, la Casa Rosich encara segueix solitària en peu. A l'alcalde interí, Fabra i Ledesma, se li acut, prèvia expropiació -la premsa parla de 30.000 duros-, que la casa Rosich s'acomiadi dels barcelonins com un espectacle especial dins de les Festes de la Mercè. I decideix que la casa acabi els seus dies incendiada perquè els bombers facin un simulacre d'actuació amb públic.
Les revíistes satíriques, com ara el Cu-Cut, no van perdre l'oportunitat de fer-ne befa (Cu-Cut, 9 d'octubre de 1902, Biblioteca de Catalunya)

I l'èxit de públic estava assegurat aquell 3 d'octubre, perquè hores abans de l'espectacle, del qual no s'havia comunicat l'hora en què es duria a terme, una gernació ocupava ja la plaça de Catalunya. La quantitat de gent va obligar a tallar el trànsit de tramvies pel carrer Fontanella. Ni el diluvi que comença a caure poc abans de començar el simulacre els dissuadeix de tornar a casa. En aquest sentit, l'estoica resistència del públic davant la copiosa pluja impressiona vivament als periodistes que cobreixen la notícia. No coincideixen, en canvi, amb les xifres d'assistents, que oscil·len entre 4000 - segons La Publicidad- i 60.000 -segons Alrededor del mundo-, passant per l'indefinit "muchos miles" d'El Diluvio.

L'interí alcalde Manuel Fabra Ledesma, promotor del simulacre d'incendi de la casa Rosich, fent mèrits per esdevenir alcalde definitiu (La Esquella de la Torratxa, 26 de setembre de 1902, Biblioteca de Catalunya)

Aquestes diferències en el nombre d'espectadors es mantenen a l'hora de qualificar l'espectacle, segons la publicació que llegim; des de les lloances més admiratives fins a les crítiques més severes. El judici més dur, en aquest sentit, és el de La Vanguardia: "Anoche se verificó en el jardín de la casa Rosich una parodia ridicula del incendio que anunció el Ayuntamiento, Y decimos ridicula porque se redujo á dos hogueras situadas á cuatro metros del edificio que apenas si se ahumó ligeramente. La copiosa lluvia que en aquellos momentos caía bastó para dominar y extinguir el siniestro,evitando molestias al  cuerpo de bomberos, y sobre todo, evitándole el ridículo de tomar parte en aquel simulacro á la portuguesa. Aunque también podría haberse apagado el fuego como Gulliver el de una casa del Liliput." A l'altre extrem, el redactor de la publicació madrilenya Alrededor del mundo va quedar profundament impressionat per l'espectacle: "Simulacro, se dijo: pero ¡vaya un modo de simular! El incendio de la llamada casa Rosich, sita en el corazón de Barcelona, en la plaza de Cataluña, anunciado en los programas, y conforme á programa realizado, fué un espectáculo originalísimo y emocionante. (…) El espectáculo fué desarrollado “con todo el aparato escénico que requería su interesante argumento” y con un lujo extraordinario de detalles". Aquest article de Rafael Mainar Lahuerta fins i tot afegeix un gravat del simulacre, a causa de les dificultats tècniques que impossibiliten una fotografia nocturna, però del tot realista, segons ell certifica, basat en una fotografia diürna -crec que es tracta de la que publicà La Esquella de la Torratxa-, i que encapçala aquesta entrada.
Plànol de 1867-8 aprox. amb la situació de la Casa Rosich dins de la mansana 40 (Garriga i Roca, AHCB)

A les 22.00 en punt comença l'espectacle. Abans, però, les forces d'ordres se les han vist per mantenir el públic a més de 30 metres de la casa Rosich. Quan s'han els llamps començaren a il·luminar el cel nocturn, hom pensà que l'esdeveniment se suspendria, encara més quan aparegué amb gran intensistat el protagonista de la Mercè d'aquell any: la pluja. Les autoritats, encapçalades per l'alcalde Joan Amat, que ha recuperat la seva titularitat en detriment de Fabra i Ledesma, no estan disposades a frustrar les expectatives de la massa de ciutadans allà presents, que porten hores esperant el simulacre i minuts aguantant el xàfec. Així doncs ordenen que l'espectacle comenci


Pocs mesos abans de la seva, la casa Rosich encara va presenciar el comiat ciutadà -no menys multitudinari- d'un il·lustre poeta: mossèn Cinto Verdaguer (autor desconegut, AFB)


La palla i el quitrà acumulats al jardí ajuden a avivar un foc que produeix grans flamarades i un fum espès. La Vanguardia contrapunta que es van encendre només dues fogueres a 4 metres de l'edifici que van provocar un minso foc que fou dominat fàcilment per la pluja, circumstància que evita que el bomber hagin de fer el ridícul en aquesta paròdia de simulacre. Des de La Esquella de la Torratxa, lloaven la bona fe dels bombers: que un cos tan seriós esdevingués per uns moments una mena de batalló infantil. Les publicacions satíriques no es van estar de fer sang d'un simulacre d'incendi passat per l'aigua. Així, el Cu-Cut l'anomena "maniobras de salvament de nàufrechs" i, com La Vanguardia, accentua la ridiculesa del foc i les seves conseqüències: "aquells quatre encenalls que varen socarrimar la barana del terrat de Can Rosich, que jo encara tinch confiansas de que's torni a llogar, perque sobre no haverli produit el foch el mes insignificant desperfecte, es pot ben dir que es un edifici a prova de bomba, després de serho a prova de la paciencia dels barcelonins".
La Vanguardia es mostrà molt crítica amb el simulacre d'incendi (La Vanguardia, 4 d'octubre de 1902)

Moments després de declarar-se el foc, comencen a sonar els xiulets d'incendis que avisen a tots els bombers de la ciutat, que en pocs minuts apareixen amb tot el material d'extinció (bombes de vapor, de mà, mànegues, escales, cordes...) i es posen a la feina. Intenten apagar un incendi mentre els cau una tromba d'aigua a sobre. No renuncien a cap dels exercicis prevists; així des del terrat diversos bombers demanen socors. Uns baixen amb cordes o amb escales, però els més atrevits es llencen al buit sobre mantes de salvament. Fins i tot en una habitació de la planta baixa, el seu inventor, cap de lampisteria de Pamplona, prova una escafandre que permet respirar entre el fum sense morir d'asfíxia.

A les 23.00 -a les 00.00 segons El Diluvio- el foc es dóna per extingit. La feina dels bombers es veu recompensada pels aplaudiments del públic. Aquí acabava l'incendi de la Casa Rosich, però no encara la vida de la casa Rosich, que sobreviuria unes setmanes després fins que seria del tot enderrocada i la plaça de Catalunya "alliberada" de la seva darrera construcció. El 25 d'octubre se signava l'acta de defunció de la mansana 40.
Nota de premsa informant del complet enderrocament de la casa Rosich (La Vanguardia, 25/10/1902, Barcelofilia)



Bibliografia


Permanyer, Lluís, Biografia de la Plaça de Catalunya

Premsa consultada
Alrededor del mundo (Biblioteca Nacional de España) 
Cu-cut (Biblioteca de Catalunya) 
Diluvio, El (Biblioteca de Catalunya) 
Esquella de la Torratxa, La (Biblioteca de Catalunya)
Publicidad, El (Biblioteca de Catalunya)
Vanguardia, La (Hemeroteca de La Vanguardia)




















++º