dijous, 8 de desembre de 2016

Dada exacta (1): Teatre del Buen Retiro, 1883

Amb l'ajut de Maria José González
La casa Gibert, els seus jardins i el teatre del Buen Retiro (autor desconegut, col·lecció particular)
Inauguro una secció nova. Sota el nom "Dada exacta", per contrast amb la sèrie "Dada corrupta", em proposo documentar amb la màxima precisió possible el lloc i /o la data de fotografies més o menys conegudes. Es tracta d'una tasca que duc a terme habitualment, especialment en l'àmbit de la plaça de Catalunya, moltes vegades amb l'ajut d'altres companys, a través de les xarxes socials, concretament en el grup de Facebook Plaça de Catalunya antiga i moderna. Documentar amb rigor una fotografia ajuda a fonamentar amb arguments més sòlids les hipòtesis sobre l'evolució d'un espai concret, sobretot quan està suportades per escasses o inexistents proves escrites.

Per inaugurar la secció, com no podia ser d'una altra manera, intento datar una antiga fotografia -i única coneguda- del teatre del Buen Retiro.

A la fotografia, podem observar, un gran volum, un jardí, una tanca i una construcció amb coberta a dues aigües. La construcció més sobresortint inaugurà l'Eixample, ja que es tracta de la seva primera construcció. La casa Gibert, que així s'anomenava, es trobava al bell mig de la plaça de Catalunya, entre les actuals fons bessones. Disposava d'un ampli jardí que s'obria des de tres de les seves quatre façanes -la que donava a l'interior de la plaça i mirava cap al mar en quedava absent-. A la fotografia observem precisament la tanca del jardí que donava al passeig de Gràcia, que en aquells moments començava al portal de l'Àngel i no a la ronda de Sant Pere, que quedava incomunicada de la ronda Universitat a causa d'aquest jardí.
Cartell anunciador de l'òpera còmica francesa La Mascota, (autor desconegut, col·lecció particular)

Abans que els espectacles populars es traslladessin al Paral·lel, entre finals de segle XIX i principis del segle XX, la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia atreien els barcelonins ociosos a través dels seus teatres, circs, barraques o cafès, situats moltes vegades estacionàriament i precària a l'interior de jardins amplis, com ara els Camps Elisis, el Criadero, el Tívoli ..., o molt més modestos, com ara el Prado Catalán o els de la casa Gibert. Als jardins de la Casa Gibert s'hi van establir tres teatres: el del Buen Retiro, el Massini i el Pabellón del Buen Retiro. El rètol i part del sostre a dues aigües del primer de tots apareix a part dreta de la fotografia.
Les duríssimes condicions climatològiques no van impedir que el públic omplís la representació de La Mascota (La Vanguardia, 10 de març de 1883)
 L'especialitat del Buen Retiro  eren les sarsueles i les òperes, com ara l'opereta còmica francesa La Mascotte, composada per Edmund Aubran, amb el llibre d'Henri Chivad i Alfred Duru, estrenada a París el 29 de desembre de 1880 amb un gran èxit. La versió espanyola, de Julio Nombela i Andreu Vidal Llimona, va continuar gaudint del favor de públic, tot i la deficient traducció que la premsa no evita criticar. Muntada per la companyia de sarsuela dirigida per Guillermo Cereceda s'estrena el 25 d'agost de 1882 al teatre Español on es representa fins al 3 de setembre. El nombre d'espectadors no va remetre quan l'obra retornà a Barcelona. S'establí des del 10 de febrer fins al 15 de juliol de 1883 al teatre del Buen Retiro, on gairebé arribà al centenar de representacions. Aquesta xifra l'aconseguí l'agost, però ja de retorn al teatre Español. L'obra va visitar els anys següents altres coliseus barcelonins com ara el Principal, el Gran Via, el Tívoli o l'inevitable Español. La Mascota s'estava representant al Buen Retiro quan es va disparar la fotografia, com ho demostra el cartell situat a l'exterior de la tanca per reclamar l'atenció dels passavolants.
Membres de la companyia de sarsuela que van posar en escena La MAscota al teatre del Buen Retiro (La Vanguardia, 8 de febrer de 1883)

Podríem quedar-nos aquí, perquè en comparació amb l'arc cronològic que suggereix l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, dipositari d'una còpia d'aquesta fotografia, un ampli 1870-1889, hem concretat l'any; però en el teòricament no tan fred 9 de març d'aquell 1883, una copiosa nevada va enfarinar Barcelona. Aquesta dura circumstància no va impedir que s'aixequés el teló de La Mascota aquell vespre ni la concurrència de l'habitual ple. El dia següent encara es podia veure la neu. Conservem testimonis com aquesta foto d'aquest fenomen meteorològic. A la imatge es pot observar com la neu, que ha quallat a terra, s'està fonent. Per aquest motiu, aposto pel dia posterior a la nevada:  el 10 de març de 1883.


Obres consultades

Barcelofilia
Barcelona: històries del temps. "Març de 1883. La gran nevada"
La Vanguadia

4 comentaris :

  1. Curiosament,si revisem les edicions de La Vanguardia dels dies 27 i 28 de març no hi ha cap menció de neu enlloc.El dia 5 de març va caure una mica de neu.Els dies 9,10 i 11 va nevar de debó a tota la ciutat que aparegué blanca,la qual cosa va provocar cancel.lacions d'actes diversos.La darrera representació oficial de "La Mascota" va ser el dia 21 de març de 1883 malgrat que degut al seu éxit,es va representar també posteriorment.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó; ha estat un lapsus que ja he rectificat. És l'avantatge del medi on-line, que es poden millorar els continguts gràcies a lectors crítics com tu.

    ResponElimina
  3. M'he permès la llibertat de citar el teu ajut a l'article.

    ResponElimina