dilluns, 23 de maig de 2016

Dada corrupta (VIII): Gaudí davant de la Universitat

Escrit amb la inestimable col·laboració de Maria José González

Dada corrupta: Antoni Gaudí
Dada real: Josep Mestres Gómez


Arnau Izard, AFCEC, 1917


Actualment el nom de Josep Mestres Gómez no ens diu res a la immensa majoria de barcelonòfils, i encara menys si el comparem amb Antoni Gaudí, probablement el català mort més conegut del món. Ignoro si mai es van conéixer o saludar, però certa semblança física entre ambdós ha dut a confondre'ls a l'hora de documentar un parell de fotografies de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Arnau Izard, AFCEC, 1917


Es conserven poques fotografies on apareix el genial arquitecte. Per això qualsevol descoberta gràfica sobre Gaudí és rebuda amb gran espectació entre cercles acadèmics i populars, tant al país com sobretot a l'estranger. En la era digital és molt fàcil infectar la xarxa amb una informació errònia, però gairebé impossible desinfectar-la. Per això, quan aquestes suposades fotografies van aparéixer a la premsa, de seguida es van estrendre com a taca d'oli imparable i imborrable per la xarxa i han arribat a publicar-se fins i tot al web de la pròpia Universitat de Barcelona, davant de la qual passeja el suposat Gaudí en un foto i hi entra en l'altre.
La fotografia ja fou editada el 1945 a l'opuscle Bodas de Plata de los ingenieros industriales del XX, Escuela de Barcelona, al peu de la qual hi diu "Blanes saluda al profesor Sr. Mestres al salir de su clase de calor (1917)" (Facebook de l'AFCEC)

A les dues plaques estereoscòpiques originals, no hi ha cap referència a Gaudí, simplement la datació i la localització: "24-IV-17 Barcelona" -a l'altra foto el 2 apareix ratllat i llavors la data esdevé "4-IV-17 Barcelona"-. El desembre d'aquell any 1917 moria Josep Mestres Gómez (1844-1917), catedràtic de física industrial a l'Escola d'Enginyers Industrials.  En aquells moments, l'Enginyeria Industrial s'impartia a l'edifici històric de la plaça Universitat; aquestes estudis encara no s'havien traslladat a l'Escola Industrial. L'autor de les fotografies, Arnau Izard, també era enginyer industrial i de ben segur alumne del professor Mestres.
L'única informació escrita sobre la plaça és la data i el lloc: "24-IV-17-Barcelona"
El número 2 apareix parcialment ratllat i la data esdevé "4-IV-17"

La indentificació amb Gaudí es va produir, segons l'arxiu. perquè en els antics sobres originals de les plaques fotogràfiques hi havia l’anotació “L'home és Gaudí”, per bé que desconeixem quan va ser feta aquesta anotació. La versemblança del personatge de la imatge amb l’Antoni Gaudí en va fer catalogar-la com a tal.  Per sort nostra, una de les dues fotografies es va editar l'any 1945 en un petit opuscle Bodas de Plata de los ingenieros industriales del XX, Escuela de Barcelona, al peu de la qual hi diu "Blanes saluda al profesor Sr. Mestres al salir de su clase de calor (1917)" Segons el treball El final de la soledad de la Escuela de Barcelona de Guillermo Lusa Monforte, el tal Blanes és Alberto Blanes Boysén un dels estudiants de 1914-20 que celebraven el 1945 les bodes de plata.
Retrat de Josep Mestres Gómez publicat en l'obituari que li va dedicar la revista Técnica. Revista Tecnologico-Industrial, al gener de 1918 (Fons antic de l'UPC)

Si a la primera fotografia el personatge amb barba blanca és el catedràtic, en la successiva evidentment també. Per tant, queda del tot descartada la possibilitat que aquest personatge ben vestit i cofat amb un capell sigui un més aviat poc curós amb la seva indumentària Antoni Gaudí.

Aquesta dada corrupta, detectada i denunciada per la investigadora Maria José Gonzalez, per sort, fins ara a comptat amb dos antídots: una cert desmentiment de la notícia per part de la mateixa premsa que l'havia estesa i un comunicat oficial de la Càtedra Gaudí de la UPC, signat pel professor Galdric Santacana, en què atribueix el fotografiat a la persona del catedràtic Mestres i dóna per bona la data cancel·lada, la del "4 d'abril", quan la secció d'enginyeria del Centre Excursionista de Catalunya visità una fàbrica de vidre a Cornellà. Per contra,  no ajuda gaire a la desaparició d'aquesta dada corrupta l'actitud titubejant de l'arxiu, que ha passat d'anomenar-lo Gaudí a Josep Mestres i ara s'ha decidit pel poc comprometedor "home", i encara menys l'obstinació de The Gaudí Research Institute a seguir defensant l'atribució gaudiniana.

dissabte, 21 de maig de 2016

Anacronismes d'un diorama de la plaça de Catalunya el 1888

1929-30, Diorama de Joaquím Jiménez Solà de la plaça de Catalunya durant l'Exposició del 1888 (Gabriel Casas, ANC)

Si avui dia constitueix una feixuga tasca construir un diorama d'un moment històric sense falsetats ni anacronismes de cap mena, imaginem-nos-ho en una època en què els investigadors no disposaven dels recursos informàtics actuals. Per tant, abans que res, voldria lloar el mèrit del pintor i escenògraf Joaquím Jiménez Solà (1888-1950) de voler obrir una finestra al passat i una altre al immediat futur de la plaça de Catalunya i va construir dos diorames que representaven la plaça de Catalunya un durant l'Exposició de 1888 i un altre durant l'Exposició de 1929-30 que foren exposats en el Pavelló de la Ciutat, en motiu de l'Exposició Universal de 1929-30. El primer l'he trobat reproduït en làmines i postals que apareixen sovint per la xarxa; per això m'interessa posar  de manifest els anacronismes que li he pogut detectar. Quant al segon, incorpora una ucronia ben interessant: el projecte irrealitzat de l'edifici del Banco Central al xamfrà muntanya amb Vergara, on durant tants anys havia resistit el Teatre Eldorado i als anys 50 s'hi aixecarà la baluerna del Banco de Bilbao, encara dempeus.
1929-30, Diorama de Joaquím Jiménez Solà de la plaça de Catalunya durant l'Exposició del 1929 amb la ucronia del Banco Central a l'esquerra (Gabriel Casas, ANC)


Primer anacronisme: casa de banys en lloc de casa Estruch


A l'esquerra la casa de bany i a la dreta una fotografia amb la casa Estruch i l'armeria

A la banda Llobregat de la casa Gibert, la primera construcció de l'Eixample, l'any 1887 es va construir la casa Estruch i un pavelló annex que durant molt de temps va hostatjar el Museu Armeria Estruch. En canvi, en el diorama  aquesta construcció no apareix, sinó una altra que recorda més a un establiment de banys que en un primer moment només disposava d'un nivell, però al llarg dels anys va augmentar la volumetria, que en els gravats o fotografies on el podem observar íntegrament o alguna part presenta una disposició de tres cossos , i no d'un com en el diorama, amb el del mig més elevat que els dels costats.
L'autor del diorama es podria haver inspirat amb gravats com aquest en què es veu l'establiement de banys, aparegut el 15 d'abril de 1888, però que reflectia la situació d'uns anys abans (La Ilustració Catalana, 15 d'abril de 1888, BNE)


Segon anacronisme: el Prado Catalán en lloc del Novedades



L'any 1888 el Prado Catalán -jardí amb atraccions a la zona mar de la mansana Passeig de Gràcia-Pau Claris-Casp-Gran Via- ja no existia -amb el número 2 el circ del Prado Catalán- perquè en el seu lloc s'hi havia desplaçat l'any 1884 el Teatre Novedades des de la Ronda de Sant Pere -amb el número 1 el Novedades en la seva anterior ubicació a la Ronda de Sant Pere i a la foto de la dreta el Novedades en la seva ubicació definitiva i de 1888.

Potser l'autor del diorama es va inspirar amb la fotografia de Joan Martí de 1874. (Joan Martí, MNAC)


Tercer anacronisme: el teatre del Nuevo Retiro acabat




El Teatre del Nuevo Retiro/Gayarre (número 2) s'inaugura el 1889. Al diorama apareix acabat i la façana principal erròniament aliniada amb el plànol del xamfrà, quan a la fotografia de la dreta, de 1890, podem observar que l'entrada es troba a la rambla de Catalunya i que per tant el teatre està construït en paral·lel a la ronda Universitat i no en angle de 45 graus respecte al carrer com reprodueix amb poca fortuna el diorama. L'any 1888, tampoc no s'havia erigit l'edifici del número 7 de la plaça de Catalunya (número 1).


Quart anacronisme: arbrat al passeig central de la rambla de Catalunya


La doble filera de plàtans del passeig central de la -en aquell moment- Rambla de Catalunya, entre Canaletes i Ronda Universitat, que en el diorama apareix clarament, en realitat no es va plantar fins l'any 1891.


Cinquè anacronisme: absència del Panorama Waterloo 




Trobo a faltar el Panorama Waterloo, inaugurat dues setmanes després del Café del siglo XIX, conegut popularment com la Gàbia o la Pajarera, però començat a construir dos mesos abans. Per fotografiar la Gàbia sense el Panorama Waterloo, els barcelonins van haver d'esperar dos anys, 1890, moment en què s'enderrocà el panorama.


Bibliografia i fonts 

Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)
Barcelofilia
Hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España (BNE)