dimecres, 8 de juny de 2016

Dada corrupta (IX): Antic portal de Portaferrissa

Dada corrupta: antic portal d'entrada de Portaferrissa (1888)
Dada real: engalanament del carrer Portaferrissa en motiu de les festes de la Mercè de 1902

Placa esterescòpica de Frederic Bordas dipositada  a l'AFCEC

A diferència d'altres dades corruptes, aquesta no és d'origen, ja que a l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (1902) aquesta fotografia de Frederic Bordas i Altarriba està perfectament documentada com a "Reproducció de l'antic portal de Portaferrissa a les festes de la Mercè. 1902". De fet a la mateixa placa esteresocòpica es pot llegir: "Barcelona. Festes de la Mercè"

Escrit sobre la mateixa placa "Barcelona. Festes de la mercè" a la part inferior dreta.

La documentació d'aquesta fotografia s'ha anat corrompent a les xarxes socials; així, en molts grups de facebook de fotografies antigues de la ciutat sovinteja trobar-la postejada com a l'antic portal d'entrada del carrer Portaferissa -és a dir com la Portaferissa original- i mal datada el 1888, any en què aquesta portal, que evidentment no s'assemblava gens a la reproduïda a la fotografia -constava de dues torres poligonals com el portal de Santa Anna, feia decennis que havia desaparegut, concretament a finals del segle XVIII, quan es construeix el Palau Moja, que benauradament ha sobreviscut fins als nostres dies.
Alguns dels carrers guarnits per l'ocasió, entre els quals el de Portaferrissa (La Esquella de la Torratxa, Núm 1239 (3 oct. 1902), BC)

L'any 1902, l'Ajuntament de Barcelona decideix donar un gran impuls a les festes de la Mercè, amb balls populars, gegants i cap grossos, la remodelació i enjardinament de la plaça de Catalunya i exhibicions tan sorprenents com la d'un simulacre dels bombers a la darrera casa del bell mig de la plaça de Catalunya, incendiada per a l'ocasió.
Notícia sobre la col·locació d'una còpia de l'antiga "Porta Ferrissa" (La Vanguardia, 29 de setembre de 1902)

Un dels carrers que es guarneixen és el de Portaferrisa i fent honor al seu nom intenten reproduir la famosa porta que segons la llegenda fou duta des d'Almeria per Ramon Berenguer IV el 1147 com a botí de guerra. A la fotografia encara no pareix la porta; per tant deu ser anterior al 28 de setembre de 1902, moment en què fou col·locada al voltant d'un decorat de cartó pedra medievalitzant que simula el portal.

La pluja va aigualir una mica la brillantor de les celebracions però no pas el desig dels barcelonins a participar-hi. De ben segur que aquesta eventualitat climàtica va afectar aquest decorat fins al punt que 

Ayer tarde se desprendió untrozo del arco que se había, levantado á la entrada de la calle de la Puertaferrisa, cogiendo debajo á Fermín Paronella, Benjamín Pujol y Antonio Sabater, los cuales resultaron con algunas heridas de carácter leve (La Vanguardia, 8 d’octubre de 1902)

dijous, 2 de juny de 2016

15 anys d'una vespasiana gracienca (1900-15)


"Dues dones i un home davant d'un comerç en un carrer de Barcelona" 1905-10 per Antoni Carbonell i Fita, segons l'AFCEC

Al llarg del segle XIX i de bona part del segle XX, Barcelona aspirava a convertir-se en un "petit París". I no era aliè a aquest corrent quelcom tan aparentment irrellevant com el mobiliari urbà, el disseny del qual començà a prendre importància des que va ocupar el lloc d'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trías -aquí s'ha de destacar també l'enginyer Conrad Sintas- i sobretot el seu successor, Pere Falqués. A part de fanals, fonts o quioscs, com a París, també es dissenyaren i s’instal·laren urinaris públics. El mateix Antoni Gaudí en dibuixà uns que mai passaren del paper. En canvi, conservem els plànols i fotografies d'unes garites de formes rectilínies de ferro colat dissenyats per Antoni Rovira i Trias, que en teoria foren substituïdes el 1892 pel model francès circular amb capacitat per sis homes i il·luminades per gas i a partir de 1922 per llum elèctric, però que a la pràctica sabem que van conviure una pila d'anys.
 
Jorge Àlvarez ha pogut documentar la situació de la fotografia de la dreta gràcies a la fotografia de l'esquerra, especialment per la presència d'aquesta petita torreta marcada amb el rectacle groc. El Colegio Lafuente es trobava a la cruïlla Major de Gràcia -avui Gran de Gràcia- amb Sèneca.

Una d'aquestes vespasianes circulars s'emplaçà a la rambla de Catalunya amb Diputació, però l'any 1900 fou traslladada a la placeta -avui plaça Nicolás Salmerón- de l’inici del carrer Major de Gràcia -Salmerón a partir de 1909 i avui Gran de Gràcia-. Els canvis de lloc d'aquests edicles no eren cap raresa, fins al punt que l'any 1915 aquesta es tornà a desplaçar, aquesta vegada al passeig de Colom.
 
Retall de premsa que ens informa del trasllat de la vespasiana des de la Rambla de Catalunya a Major de Gràcia el 1900 (La Vanguardia, 16 de juny de 1900)

Naturalment, un urinari es posa a la vora d'una claveguera per evacuar les aigües residuals. L'any 1890 començaren les obres d'instal·lació del col·lector del carrer Major de Gràcia. Aquesta obra va ensopegar amb multitud de problemes -accidents amb morts inclosos el 1898- i s'allargà fins al 1899. No ens ha d'estranyar que l'any següent el carrer ja estigués preparat per rebre un urinari públic.
 
Trasllat de la vespasiana al seu nou emplaçament, al passeig de Colom el 1915 (Document trobat per l'investigador Emilio Gómez)

La primera vegada que vaig veure aquest urinari fou en el decurs del visionatge atent del filmet Viatge en tramvia (1909) de Ricardo de Baños, un dels pioners del cinema català, juntament amb Segundo Chomón o Fructuós Gelabert.
 
Captura del film de Ricardo de Baños Viatge en Tramvia, en què sobresurt l'edicle a l'esquerra

L'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) no havia documentat geogràficament la fotografia que encapçala aquesta entrada. Molts internautes s'havien trencat el magí en l'intent de cercar el lloc exacta des d'on es disparà la instantània. Fa pocs dies el col·leccionista i bon amic, Jorge Àlvarez va aconseguir el tant se'ns havia resistit a molts. Efectivament, el fotògraf, des del final del passeig de Gràcia -avui jardinets de Gràcia-, havia retratat aquests tres personatges i la nostra vespesiana. La noia vestida de blanc impolut probablement treballava a la cafeteria del darrera que no seria descabellat pensar que pertanyia a la fàbrica de xocolates de Pere Juncosa, perquè l'any 1889 Pere Juncosa demana permís per posar un tendal a la botiga.

Edifici anterior a la casa Fuster, que pertanyia al xocolater Pere Juncosa, els baixos de la qual queden darrera dels personatges fotografiats (autor desconegut, AFB)
La vestimenta de la dona serveix perquè tot un especialista en indumentària com l'Adrià Freijo pugui datar la fotografia entre 1900 i 1905, un arc cronològic més reculat encara que el que proposa l'arxiu (1905-1915). L'arquitectura també reforça aquesta cronologia, ja que Consol Fabra i Puig i el seu marit, Mariano Fuster, compren l'edifici i comencen a enderrocar-lo l'any 1906, però els treballs s'allargassaran, no tant com els de la claveguera, fins el 1908, moment en que es comença a construir la Casa Fuster, actualment per sort encara dempeus.
 
El 1996 encara restava un vestigi de la vespesiana en forma de lavabos públics soterrats(autor desconegut, publicada per Ramon Vilalta a Amics de Barcelofilia)

La vespasiana es trasllada, però les ganes d'urinar dels graciencs continuen; per això, és substituïda per uns lavabos públics soterrats al mateix lloc ja des de 1915, amb sengles accessos per homes i dones, i que duraran fins ben entrat els anys 90.